Com transformar l’avorriment en creativitat.

Recorda l’inici d’aquest article i educa el teu fill perquè no li expliqui al seu que, de petit, passava les tardes al sofà dels seus pares i en el dels seus avis jugant a la Play, descarregant jocs o mirant el mòbil perquè segur que alguns afegiran un “per això vull que tu, fill, no facis el mateix”.

Els moments d’avorriment són necessaris en els nens. Foto: Lisa Jacobs (via Flickr)
Si escoltem històries d’infància dels nostres pares i avis, la paraula avorriment no entra al seu vocabulari. Ja fos al carrer o a l’aire lliure, eren capaços de crear històries i jocs amb pals, pedres, branques d’arbres, cordes, pilotes, capses de cartró, plàstics, nines de drap fetes a casa, buscant insectes, fent barquetes per posar a prova als bassals o recollint cargols… i aquestes històries romanen en la seva memòria com a grans fites, encara que per als seus pares fossin entremaliadures. Per això avui no poden entendre com els seus néts o besnéts s’avorreixen amb tot el que tenen. I segurament aquesta és la clau: tenen més del que necessiten.

Els nens ja no esperen que arribi el seu aniversari, els Reis o el Pare Noel per rebre una joguina o un joc. Per “portar-se bé” o ordenar l’habitació, perquè el pare o la mare arriben tard de la feina i volen compensar el seu sentiment de culpabilitat o pel simple d’anar-los a buscar un dia a l’escola, hi ha nens que arriben a casa amb un nou “acompanyant”. En el millor dels casos, tarda dos dies en acabar al “bagul dels records”. Però encara que sigui pels seus aniversaris, el cert és que els nens reben més regals del que és aconsellable i és impossible que agafin afecte a una joguina.

D’aquesta manera, succeeixen dues coses: s’esvaeix la il·lusió de l’espera i deixen de valorar-se les coses que es tenen. Entre tant regal es perd el valor que té cadascun d’ells.

I, enmig de tanta compra, el teu fill et diu “m’avorreixo” i davant d’aquesta incomprensible frase avui en dia, els pares solen reaccionar amb aquestes dues alternatives:

1. Contestar amb un “fill, doncs juga a alguna cosa”, a la qual cosa segueix un “no sé a què…”. Com a pares heu d’evitar retreure’ls que no serà pel que té i proposar-los la recerca d’opcions per començar, així, a entrenar la seva creativitat.

2. Contestar amb un “fill, doncs agafa la Play o el meu mòbil”. Aquest pot semblar el camí més fàcil, però no sempre el que més els convé. No hem d’oblidar que l’electrònica està dissenyada per produir petits premis, no en monedes però sí en dopamina que el cervell rep amb satisfacció mentre interactuem amb les màquines i els seus jocs. Aquesta és una sensació que produeix tant plaer que la resta d’opcions perden posicions en el rànquing de referències.

Com a pares cal observar si aquest suposat avorriment és un toc d’atenció perquè feu alguna cosa amb ells o una trampa perquè accediu a deixar-los jugar més a la Play, per exemple. També és important reeducar-los en el concepte d’avorriment i els seus beneficis. Quan un s’avorreix la ment està calmada i sorgeixen noves idees. Permet que es coneguin millor i que connectin amb ells mateixos, cosa prou necessària en un món que els porta a la desconnexió. Són moments íntims d’exploració i de tanteig de límits.

D’altra banda, en una societat tan accelerada com la nostra, s’exigeix massa als nens amb les seves activitats i viuen a cop de rellotge. Tot està quasi mil·limètricament programat. Ningú no se sorprèn amb frases de l’estil “Vinga, que ara toca…”. És cert que els nens necessiten ordre perquè els hàbits proporcionen seguretat. El que succeeix és que s’acostumen a estar sempre fent coses gairebé imposades pel món adult i, després, no accepten moments d’inactivitat programada. Pràcticament cap activitat no l’organitzen ells i, quan hi ha moments sense estructurar, se senten perduts, el cervell no ho assimila i diuen que s’avorreixen.

Lluitar contra l’avorriment necessita una arma: la creativitat. I només s’aconsegueix posant-la a prova.

Com a pares i mares és clau donar idees, no dir el que ha de fer sinó mostrar alternatives i educar-les de manera que sàpiguen què fer amb el seu temps. Així és com la seva “màquina de pensar” s’activa i entrena la seva capacitat de crear noves alternatives, d’inventar, d’imaginar, d’explorar, d’experimentar i de ser capaç de transformar la seva realitat essent conscient de les seves capacitats.

La creativitat fomenta el pensament flexible, la independència a l’hora de pensar i l’autoconeixement, i alimenta l’autoestima i fomenta el benestar. A la vida s’ha de ser creatiu a la feina i a les relacions personals i socials. Així que com abans n’aprenguem, abans ens en podem beneficiar perquè, com més creatiu se sigui, millor relació es tindrà amb el món.

No obstant, no es tracta de demonitzar el món digital o d’aïllar-ne els nostres fills. Es tracta d’educar en equilibri i amb responsabilitat en el seu ús, i en el fet que el temps destinat a l’oci ha de tenir de tot. Això inclou la tv i els jocs a la Play, però també jocs a l’exterior que fomentin l’activitat física i les activitats que promoguin la creativitat. Per tant, estructurar-ne l’ús és fonamental a l’inici: un nen no pot estar tota la tarda jugant a la videoconsola, estant a les xarxes socials i/o veient la televisió. De vegades, darrere de tot això hi ha la comoditat de tenir els fills a casa controlats i en silenci. Per a molts pares això és un alleujament.

Els escenaris han canviat actualment i cada vegada hi ha menys jocs de carrer. I amb això ens referim a jocs a l’aire lliure amb amics davant els jocs de saló, en llocs tancats i sense moure’s. L’abús, que no ús, d’aquestes formes fa que els nens siguin menys sociables i tinguin menys habilitats socials en el cara a cara. No oblidem que la vida no és un videojoc i que la interacció emocional és necessària.

És evident que els nens d’avui són nadius digitals però això no pot implicar que en el seu dia a dia només existeixin els videojocs, la tv, la tauleta o els mòbils. Els beneficis són indubtables però cal promoure un equilibri i una responsabilitat en el seu ús perquè el joc no sigui només digital.

Crear en comú el vostre bagul contra l’avorriment, per exemple, és una bona idea per començar. Es tracta d’anar escrivint en petits papers el que se us vagi ocorrent i anar separant activitats a mesura que creixi. Aquí us proposem una llista amb alguns exemples:

· Crear un ball, una obra, una història.

· Escriure una carta a un extraterrestre.

· Escriure un diari del que els surt bé i les raons per les quals aconsegueixen les coses.

· Escriure o pensar què els agrada dels seus pares i germans.

· Buscar formes a l’estucament de les parets o als núvols.

· Realitzar qualsevol activitat domèstica, ja sigui escombrar, netejar un mirall, organitzar un armari al seu gust o regar. Si els deixes, als nens els agrada cooperar i ajudar a casa. Recorda que no passa res si no ho fa perfecte, l’important és el que sentirà en realitzar-ho.

· Comptar el número de bots que podeu fer amb una pilota.

· Intentar fer la bombolla més gran amb un xiclet.

· Llançar bombolles de sabó i enllaçar-ne tantes com es pugui o atrapar-les amb les manes xopes sense que explotin.

· Buscar paraules que comencin per una lletra, totes les coses que hi ha a casa d’un determinat color o escriure tot el que és quadrat.

· Amb totes aquestes activitats pots realitzar un concurs a casa amb els germans, i premiar no només el número, també la originalitat o la dificultat.

· Dibuixar alguna cosa que mai no hagi dibuixat.

· Guiar amb els ulls tancat i ajudar a tocar coses per endevinar què és.

· Inventar un miniconte.

· Amagar pistes relacionades per trobar alguna cosa.

· Escollir un objecte i buscar altres utilitats que no siguin aquelles per a les quals està fet.

· Realitzar un collage amb fotos o paraules de revistes i diaris en relació a un tema.

· Dibuixar alguna cosa i/o pintar amb els peus.

· Crear el calendari del mes amb dibuixos marcar-hi els dies més importants per tenir algun aniversari, alguna cita o alguna activitat destacada. Tallar fruites en trossets petits i omplir glaçoneres amb suc, així tindrem gelats sans.

· Decorar una samarreta o vambes amb retoladors especials.

· Pensar què ens enduríem a una illa.

· Inventar acudits.

Se te n’acudeixen més? Com veus, sempre hi ha alternatives a tota una tarda de sofà i noves tecnologies, i amb aquestes propostes el joc no està programat, ja que hi ha tot un món de possibilitats que es tanca si l’única font de diversió-oci està dirigida a la tecnologia de cadira i sofà.

Les notícies confirmen que no s’està educant bé en l’ús de les pantalles perquè cada vegada hi ha més addictes. Els nens d’ara es coneixen com a “nens pantalles”. Quan un nen petit plora, el més fàcil és donar-li el nostre mòbil perquè s’entretingui amb les seves llums, imatges i botons, però no és el més adequat. Baixar-lo del cotxet, que camini, corri, agafi pedres i fulles, o investigui les formigues, requereix del nostre esforç i que deixem aquesta conversa i aquest cafè que tan a gust estàvem prenent en bona companyia, però a canvi permet que els teus fills creixin lliures i amb imaginació. Així que ajuda’ls a mantenir i potenciar la seva creativitat. Educar així permet construir el seu món. I si s’han d’avorrir, que s’avorreixin: segur que descobriran alguna cosa. L’avorriment ocasional és beneficiós, i has de tenir present que el “comandament” de l’educació ha de ser a la teva mà, no a la seva.

Fundació Roger Torné.